diumenge, 15 de maig del 2011

De professió professor


Aquest botó ha  inspirat aquest  post.(*) La llegenda diu: Els que poden, ensenyen. Els que no poden fan lleis sobre ensenyament. 

Professió i professor té la mateixa arrel. Ambdues paraules es refereixen  al treball amb i com un compromís.  Ambdues paraules impliquen una acció sobre la base de molta preparació, estudi, dedicació,  coneixement. Ambdues paraules denoten  responsabilitat social. 

Malhauradament  en aquest moment de l'hegemonia d'un neo-liberalisme radical i cruel, la professió docent s'ha convertit en el blanc preferit  de la gent que pretén reformar la societat basant-se únicament en  els criteris d'eficiència dels  deus del mercat . A tot arreu, la culpa pel fracàs escolar es carrega a les espatlles  dels professors. Moltes persones que  no tenen la més mínima idea de com ensenyar el dia a dia  a l’aula   inventen regles de com els mestres han d'ensenyar. Aquesta mateixa gent s’atribueix  el paper de l'avaluar els professors.


Les desconsideracions  vers  els professors i la seva professió  ha arribat a un punt crític: en molts cursos de pedagogia, els arguments dels profetes de l'eficiència capitalista s’ estant convertint en  doctrina oficial. Estic cansat de veure els professors i estudiants universitaris en  actes de autoflagel·lació, reflectint  la crítica absurda de gent que seria un  fracàs immens  en qualsevol aula. Ja és hora de capgirar aquesta situació. Les facultats d’educació i els  cursos de  pedagogia han de recuperar el sentit profund de professar, de la professió, de ser professor.

(*) "M'he permés  traduir i reproduir  aquest post del nostre benvolgut i admirat professor Jarbas Novelino Barato publicat al seu bloc Boteco escola  espero no haver traït  el seu  esperit"

1 comentari:

  1. Doncs jo sóc profe i estic a l'aula i em sembla que els profes han de canviar, i molt! I a la majoria no els veig jo per la feina.
    I no sóm l'única causa del fracàs peró ens toca un pico.

    ResponElimina