Aquest botó ha inspirat aquest post.(*) La llegenda diu: Els que poden, ensenyen. Els que no poden fan lleis sobre ensenyament.
Professió i professor té la mateixa arrel. Ambdues paraules es refereixen al treball amb i com un compromís. Ambdues paraules impliquen una acció sobre la base de molta preparació, estudi, dedicació, coneixement. Ambdues paraules denoten responsabilitat social.
Malhauradament en aquest moment de l'hegemonia d'un neo-liberalisme radical i cruel, la professió docent s'ha convertit en el blanc preferit de la gent que pretén reformar la societat basant-se únicament en els criteris d'eficiència dels deus del mercat . A tot arreu, la culpa pel fracàs escolar es carrega a les espatlles dels professors. Moltes persones que no tenen la més mínima idea de com ensenyar el dia a dia a l’aula inventen regles de com els mestres han d'ensenyar. Aquesta mateixa gent s’atribueix el paper de l'avaluar els professors.
Les desconsideracions vers els professors i la seva professió ha arribat a un punt crític: en molts cursos de pedagogia, els arguments dels profetes de l'eficiència capitalista s’ estant convertint en doctrina oficial. Estic cansat de veure els professors i estudiants universitaris en actes de autoflagel·lació, reflectint la crítica absurda de gent que seria un fracàs immens en qualsevol aula. Ja és hora de capgirar aquesta situació. Les facultats d’educació i els cursos de pedagogia han de recuperar el sentit profund de professar, de la professió, de ser professor.
Professió i professor té la mateixa arrel. Ambdues paraules es refereixen al treball amb i com un compromís. Ambdues paraules impliquen una acció sobre la base de molta preparació, estudi, dedicació, coneixement. Ambdues paraules denoten responsabilitat social.
Malhauradament en aquest moment de l'hegemonia d'un neo-liberalisme radical i cruel, la professió docent s'ha convertit en el blanc preferit de la gent que pretén reformar la societat basant-se únicament en els criteris d'eficiència dels deus del mercat . A tot arreu, la culpa pel fracàs escolar es carrega a les espatlles dels professors. Moltes persones que no tenen la més mínima idea de com ensenyar el dia a dia a l’aula inventen regles de com els mestres han d'ensenyar. Aquesta mateixa gent s’atribueix el paper de l'avaluar els professors.
Les desconsideracions vers els professors i la seva professió ha arribat a un punt crític: en molts cursos de pedagogia, els arguments dels profetes de l'eficiència capitalista s’ estant convertint en doctrina oficial. Estic cansat de veure els professors i estudiants universitaris en actes de autoflagel·lació, reflectint la crítica absurda de gent que seria un fracàs immens en qualsevol aula. Ja és hora de capgirar aquesta situació. Les facultats d’educació i els cursos de pedagogia han de recuperar el sentit profund de professar, de la professió, de ser professor.
(*) "M'he permés traduir i reproduir aquest post del nostre benvolgut i admirat professor Jarbas Novelino Barato publicat al seu bloc Boteco escola espero no haver traït el seu esperit"
Doncs jo sóc profe i estic a l'aula i em sembla que els profes han de canviar, i molt! I a la majoria no els veig jo per la feina.
ResponEliminaI no sóm l'única causa del fracàs peró ens toca un pico.