diumenge, 25 de juliol del 2010

Així de senzill, així de clar

Sobre l'elaboració del coneixement diu en Jorge Wagensberg (*)" Una resposta ve de la mà d'una pregunta, una pregunta de la mà d'una inquietud y una inquietud de la mà d'un estímul que ens arriba de l'exterior via sensorium"

Per tant quan pretenem "ensenyar" hauríem de començar per provocar aquesta inquietud en els alumnes facilitant que els arribin estímuls interessants, rics i diversos, i vetllar per ajudar-los a construir les bones preguntes que els portin a una resposta significativa i, al mateix temps, estimulant de noves preguntes.

(*) Ideas sobre la complejidad del mundo de Jorge Wagensberg Ed. Tusquets

dimecres, 21 de juliol del 2010

En construcció

Volem predicar amb l'exemple, volem construir propostes didàctiques en col.laboració, és per això que per primera vegada publiquem una webquest no acabada , oberta a la crítica i als suggeriments de la comunitat educativa.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Tardes d'estiu 3- Propostes vives/ propostes inertes

Estic organitzant material de cara  als  cursos i tallers del curs vinent i trobo  que hi ha dos tipus de propostes didàctiques clarament diferenciades:
Per una banda  les propostes vives, propostes amb sentit, projectes que tenen  coherència , amb tasques complexes , globals , amb un guió, un escenari, uns personatges .... que ajuden  als alumnes, els acompanyen cap a  una  comprensió significativa.

Un exemple: LES NOSTRES NARRACIONS
http://www.bcn.cat/patronatdomenech/patro/curs0910/ep6/narracions/0.htm

Altres propostes, en canvi, em semblen juxtaposicions de coses diverses:  clics ,  web , videos, aplicacions   fins i tot alguna cacera del tresor  o similar que tenen alguna cosa que "lliga" amb el tema de la proposta i que posades una darrera l'altra van tractant els continguts, però no tenen vida, no depenen unes de les altres, no hi ha una progressió, un augment de la complexitat per fer  arribar a bon port la comprensió

Exemples: les  seqüències curriculars de  llengua catalana per a 1er ESO publicades a Alexandria
http://alexandria.xtec.cat/course/view.php?id=138
Hi esteu d'acord?

dilluns, 19 de juliol del 2010

Tarda d'estiu 2

Diuen  grans filòsofs  "Quan ensenyis, ensenya  a dubtar fins i tot del que tu ensenyes"
Per aprendre cal partir de les bones  preguntes  (Neus Sanmartí,  Guida Al·lés)
Si no hi dubte, no hi ha pregunta. Aleshores què queda?  creure, retenir, repetir...?
Obrim un llibre de text  i comencem a llegir les primeres línies d'una unitat didàctica.
"El Universo:  Des de lo más pequeño a lo más grande, el Universo és todo lo que existe. Desde el mundo invisible de las partículas (...) Todo lo que es, lo que ha sido y lo que será. Eso es le Universo. 
El Universo surgió a partir de una gran explosión llamada Big Bang hace aproximadament 13.000 millones de años ..." Au!!

Ara mireu ara com ho explica l'Enciclopèdia de la ciència  http://www.edu365.cat/aulanet/ciencia/
com a mínim introdueix "els astrònoms calculen, la majoria dels científics creuen...
O bé mirem  com a partir d'un fil conductor:  Galileo,  els alumnes aprenen a observar el Cel i a fer-se preguntes en aquesta webquest: http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/ambgalileu/index.htm
Es podria fer millor...? evidentment! com? en cooperació, la intel.ligència és a la xarxa, oi?

dissabte, 17 de juliol del 2010

Tardes d'estiu

És una llàstima que ara que precisament  tenin  tantes eines a l'abast per a dur a terme aquelles metodologies que no són pas noves, però que fins ara molts no ens veiem en cor de posar en pràctica per l'enorme esforç que suposava o  per manca de temps , o per pressupost com són  per exemple: els projectes de cooperació, les recerques a la web, la revista de l'aula,  la ràdio, ....ara que podem treballar la imatge i el so i situar els fets en el temps i en l'espai, etc..etc., ara, precisament ara,  ens trobem amb l'ofensiva d'una industria que veu perillar el seu estable i segur negoci dels llibres de texti  i el debat es radicalitza.
Crec que caldria deixar ben clar, si és que encara no ho hem fet, que els mestres creadors de material , continguts , propostes , projectes , etc. no estan, no estem contra el llibre de text (digital o analògic) perquè sí. Els mestres que encara el necessitin faran bé de fer-los servir però no es pot continuar  imposant. Es posar portes al camp, barreres , reixes  i límits  al coneixement . Els llibres de text o altre material començat i acabat, tancat, dóna als alumnes respostes a preguntes que no s'han pogut formular encara. El llibre de text comença on els alumnes han d'arribar al final de la construcció del seu coneixement sobre un determinat tema. 
El  bon mestre, (professor , educador , docent , ...) és qui sap formular les preguntes , plantejar les situacions, i crear el marc on es desenvoluparà la necessitat de conèixer. I anirà tibant els fils d'aquest interès fins a portar-lo allà on es produirà el moment màgic de la comprensió.
El llibre de text  fragmenta i descontextualitza el coneixement. La pretesa interactivitat del llibre de text és això, una pretenció, interaccionar no vol dir clicar damunt la icona de la dreta o de l'esquerra , interaccionar  és una altra cosa.
Potser en un altre post en podem parlar.